martes, 30 de diciembre de 2008

Qualsevol nit pot sortir el sol

Ja havia acceptat el fet: jo amb els meus, ja en tenia prou. I de sobte, de convidada a una festa on el cos és el protagonista, hi ha algú que et mira endins pels ulls i reconeixes el teu igual.
Com retrobar una amistat evaporada pels anys o recuperar un objecte estimat que donaves per perdut.

Aquell dia vaig tenir la certesa absoluta: No m'en separaré mai
...a no ser que ell vulgui marxar.

1 comentario:

Nikita dijo...

Je je, me lo debes...
Bonica festa, que bé que t'hi vas apuntar.
Super petons
Nikita (M.)